Monestir
BREU HISTÒRIA DEL MONESTIR DE SANT ESPERIT
El monestir va ser fundat per María de Luna, esposa de Martín L'Humà, arran de la pacificació de Sicília. Per a això va comptar amb la donació dels terrenys de Jaumeta de Poblet, viuda de Pere Guillem Català, senyor de Gilet, el qual va heretar la propietat junt amb la seua filla Juana, confirmant la donació del Papa Benedicte XIII en 1403.
Tota la propietat que corresponia a la donació ocupava la vall de Toliu.
 |
El rei Ferran el Catòlic va sol·licitar la cessió del convent a les Trinitàries, accedint al desig de sor Isabel de Villena, però açò no va arribar a consumar-se i el monestir va romandre abandonat fins a 1491.
En ocasions, també es va utilitzar per a labors defensives, com en el segle XVI, quan es va edificar una torrassa al costat del monestir per a defendre's de les incursions pirates.
En 1679 es va produir el seu entrega el Pare Antoni Limaz perquè el convertira en el col·legi de missions, sent el seu primer guardià el mallorquí Miguel Melcior Ferragut.
En 1692 va tindre lloc la inauguració de l'Església actual, després d'uns anys d'abandó.
 |
Durant la guerra de la independència, els frares van abandonar el convent convertint-se en un hospital de sang.
En 1813, tornen els frares i ja en la desamortització, els extensos pinars passen a les mans de l'Estat.
En 1835, els frares tornen a abandonar el convent, ocupant-lo novament en 1878 declarant-lo col·legi de missions per a Terra Santa i El Marroc en 1889 baix el patronat de la reial Corona.
Després del parèntesi de la Guerra Civil, va cobrar esplendor amb l'assistència d'un gran nombre de novici, però actualment ha perdut la seua condició de col·legi.
Actualment s'ha instal·lat un museu amb obres i documents interessants, encara que cal assenyalar que fonamentalment, és hui en dia un lloc de descans.
 |
